Ignacio Garcia Bercero explica al Palau Macaya la posició de la Comissió Europea respecte als tractats de lliure comerç

Ignacio Garcia Bercero, funcionari de la Unió Europea (UE) i cap de les negociacions del TTIP, el tractat de lliure comerç entre els Estats Units i Europa, ha estat aquest 11 de maig al Palau Macaya per explicar la posició de la Comissió Europea respecte als tractats de lliure comerç. Van ser dues hores entre l’exposició i la respostes a les preguntes del públic, les quals van ocupar més temps que la mateixa exposició, el que ens dona idea de l’interès que hores d’ara hi ha entre la ciutadania per aquest assumpte, tant entre els que estan a favor com entre aquells que veíem que la seva aprovació, tal i com estan concebuts, representen perills molt importants per àrees fonamentals de la nostra vida i inclús per a la mateixa democràcia.

En la seva intervenció va fer una relació de les d’avantatges que representen aquests tractats dintre de les quals es troben un seguit d’afirmacions que des la Campanya Catalunya no al TTIP, CETA, TISA i els TLC de nova generació volem contestar.

La transparència en les negociacions
El primer punt que sobta de la seva intervenció és quan diu que el procés de negociació del TTIP es pot considerar exemple de transparència informativa. Sí que és cert que la informació que finalment es trasllada a la ciutadania és mot més gran que en la resta dels tractats. Recordem que mentre es negocia el TTIP s’han negociat també un altre amb Corea, un amb Vietnam i està pràcticament acabat un tractat amb Japó, i n’hi ha més, de tots aquests pràcticament no s’ha tingut notícia.

Però el fet de comptar amb alguna informació de les negociacions del TTIP, ha estat degut a la pressió social generalitzada, des de partits polítics a associacions de jutges, sindicats, ONG i la mateixa Campanya contra la firma del TTIP i el CETA, campanya de caràcter europeu, que aglutina centenars d’organitzacions i que té com objectiu portar el debat al carrer, perquè els ciutadans puguin jutjar la firma d’uns tractats que es volia fer, inicialment, de forma secreta.

Cal recordar l’anomenada “sala de lectura”, que és el lloc a on els parlamentaris europeus i nacionals poden accedir a la informació referent al TTIP. A aquesta sala tant sols poden entrar sense cap tipus d’element per enregistrar el seu contingut. Ni telèfons mòbils, ni bolígrafs, ni càmeres fotografiques. I amb la firma prèvia del compromís de no divulgar res dels documents als quals se’ls dona accés. Aquest accés ha estat un dret, encara que mínim, que sha aconseguit després de denunciar que el tractat es negociava d’amagat. La resta de documentació posada a l’abast de la ciutadania, ha estat d’una ajuda ínfima per entendre el procés negociador. Però a més, l’afirmació de que la transparència que va existir va ser decisió autònoma de la Comissió en defensa dels drets dels ciutadans europeus tant sols es pot entendre dintre d’un exercici del que ara s’anomena “postveritat”. Es tracta de la reconstrucció interessada de la narració dels fets.

Altra dada que reforça aquesta idea és la filtració que va fer Greenpeace Holanda, un total de 248 pàgines, en les quals es posava de manifest les pressions dels negociadors estadounidencs respecte a matèries com el medi ambient i la salut. També quedava clara la preocupació dels negociadors respecte de la opinió dels lobbies, els quals eren consultats abans de les decisions. La qual cosa va fer vàlides les sospites més pessimistes respecte a la negociació.

Tribunals darbitratge privats per resoldre les disputes dinversió
Un dels punts més discutits dels tractats ha estat, i encara ho és, la definició dels tribunals d’arbitratge privats dintre dels tractats. Inicialment estaven constituïts per tres membres, escollits per les parts de forma expressa per a cada cas. Aquesta estructura té, entre altres problemes, una falta de seguretat jurídica important al no garantir la independència dels jutges, atès que podien tenir relacions laborals o comercials abans, durant i després del cas, sense que aquesta situació, fos l’empresa que fos, signifiqués cap tipus de incompatibilitat.

Aquest mecanisme va rebre crítiques generalitzades. Per aquesta raó la Comissió va fer una enquesta entre organismes i associacions que es van considerar importants per a la relacions comercials. El resultat va ser demolidor, la posició estava de manera generalitzada en contra. En un primer moment va haver una negació del resultat per part de la Comissió, però finalment es van redefinir aquests tribunals. El tractat ja firmat amb Canadà es va modificar i es va substituir l’anomenat ISDS, tribunal d’arbitratge amb les característiques abans esmentades, per un altre amb les segles ICS, (Investment Court System). Les modificacions més importants són la composició del tribunal, al ser ara persones escollides entre professionals del dret, estar format per 15 jutges amb una estabilitat temporal i no ser anomenats per cada cas concret. De totes formes i sense entrar en més detalls, queda el dubte important de la garantia de la seva independència jurídica com a punt primordial de la crítica, què no queda salvaguardada.

Això és conegut per part de la Comissió Europea, tant és així que en aquests moments s’està treballant, tal i com va confirmar Garcia Bercero en la seva exposició, en un altre tipus de tribunal, el qual seria una institució pensada amb caràcter general i multilateral, és a dir, no per a un tractat, sinó per a tots. Això donaria més legitimació al mateix. Encara que segons el mateix Garcia Bercero no tindria més diferències que aquestes respecte a lactual ICS que es va dissenyar al CETA.

Pensem que aquest tribunal només pot quedar amb aquesta definició i que com a característiques daquest bàsiques caldria, en tot cas, que fos una institució europea inclosa dintre dels sistemes judicials nacionals i europeus. Que actués com un tribunal d’última instancia incorporant també els problemes derivats de les empreses nacionals per evitar la discriminació de les mateixes, i així mateix la possibilitat de que els estats puguin presentar les seves discrepàncies amb les empreses. És a dir, canviar uns tribunals més semblants als que en l’edat mitjana tenien com objectiu tant sols un determinat estament, per un altre que dintre del sistema judicial europeu jutgi determinada activitat, i garantir que tingui com objectiu allunyar-se del que s’anomena “lex mercatoria”, usos i costums comercials, i recollir els principis democràtics de la Unió Europea i dels seus països membres, com a font principal.

Aprovació del CETA
Respecte a la situació del CETA, l’acord amb Canadà, es va manifestar que es reconsideraran els fonaments jurídics perquè si algun país no aprova en el seu parlament aquest tractat, això no signifiqui l’anul·lació del mateix. L’objectiu és que es continui aplicant si bé sense incorporar els apartats que són competència dels estats, entre ells hi figuren els tribunals d’arbitratge. Des de la Campanya pensem que caldrà estar atens a que, com ja s’ha dit altres vegades, la Comissió valori possibilitat de que s’incloguin mecanismes de ponderació en el vot que portin aquestes consideracions més enllà.

Declaracions interpretatives i la seva vinculació jurídica.
Del CETA Garcia Bercero també es va dir que les declaracions firmades entre Canadà i la Unió Europea són jurídicament vinculants. En aquestes declaracions interpretatives es detallen unes salvaguardes respecte als serveis públics, drets laborals, capacitat normativa dels estats,…. ara bé, es conegut que el que realment té força jurídica és el tractat. Així ho entén el Govern d’Espanya, que en una resposta a una congressista d’En Comú Podem afirma que “La Declaración conjunta no implicará cambio alguno pues será una declaración política que ofrecerá una explicación de lo acordado entre la UE y Canadá”. Per tant no modifica el text firmat i serà la seva interpretació cas a cas des dels tribunals d’arbitratge, la que determinarà la seva aplicació. Cal dir que el text del tractat és prou ambigu com per permetre diverses interpretacions. És per això que va sorprendre la afirmació taxativa de Garcia Bercero.

Cooperació reguladora i capacitat legislativa nacional
També va ser categòrica l’afirmació de Garcia Bercero respecte a la capacitat legisladora dels estats, en el sentit de que no hi hauria cap limitació a la mateixa. Aquesta afirmació es basa en que la cooperació reguladora és voluntària segons safirma a larticle 21.2.6. del CETA. En aquest article es diu que una “Part” no està obligada a participar en cap activitat concreta de cooperació en matèria de reglamentació, i que podrà negar-se a cooperar o podrà retirar-se de la cooperació, encara que aquesta posició s’haurà de motivar, és a dir, explicar perquè no es vol col·laborar en el procés legislatiu que es tracti. En primer lloc hauria de quedar clar, en una interpretació del tractat amb vinculació jurídica, qui pot decidir i qui pren la decisió de adherir-se o no a un procés de cooperació. Quan es consulta la definició de “Part” no queda prou definida.

En tot cas, el perill està en l’existència de mecanismes previs, la cooperació reguladora, i posteriors a les decisions dels estats, tribunals d’arbitratge, que condicionen l’activitat legisladora. Fer una norma serà més lent encara i molt més difícil, atès que s’haurà de tenir present l’activitat del Consell de Cooperació Reguladora, la seva posició i una vegada superada, valorar l’impacte econòmic que podria tenir la decisió, per exemple la remunicipalització d’un servei. Per tant és cert que un estat podrà legislar tal com consideri, però podrà ser molt car per les possibles repercussions monetàries, pel temps i els esforços en arribar a comptar amb una legislació no ben vista pels mercats, la qual cosa pot implicar labandonament de determinades propostes.

Podríem afegir alguns punts més, com la consideració del medi ambient en el tractat, però el missatge és clar, es neguen evidències i es modifica lhistoria dels fets.

El que necessitem urgentment no són recomposicions històriques del que ha passat i declaracions interpretatives que no deixen sinó dubtes, necessitem un canvi en la negociació daquests tipus de tractats que incloguin de forma fefaent i clara la defensa dels drets dels ciutadans i no tant sols els desitjos de les transnacionals.

Josep Lluis Notivoli

Griselda Piñero

Fernando “Topo” Saz

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s