El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) anul·la la Decisió de la Comissió per la qual es denega el registre de la proposta d’Iniciativa Ciutadana Europea ‘Stop TTIP’ | No al TTIP

Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)
Comunicat de Premsa N.49 / 17
Luxemburg 10 de maig de 2017

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) anul·la la Decisió de la Comissió per la qual es denega el registre de la proposta d’Iniciativa Ciutadana Europea ‘Stop TTIP’

Aquesta proposta no constitueix una ingerència inadmissible en el desenvolupament del procediment legislatiu sinó el detonant legítim d’un debat democràtic en el moment oportú

Al juliol de 2014, un comitè de ciutadans del qual és membre el Sr. Michael Efler va sol·licitar a la Comissió el registre de la proposta d’Iniciativa Ciutadana Europea (1) titulada «Stop TTIP».

Aquesta proposta convidava fonamentalment a la Comissió a recomanar al Consell que revoqués el mandat que li havia atorgat per negociar el TTIP (2) i, en darrer terme, que no celebrés el CETA (3).

La proposta pretén d’aquesta forma:
– impedir l’TTIP i el CETA perquè els projectes d’acord inclouen, segons afirmen els organitzadors, diversos aspectes problemàtics (procediments de resolució de litigis entre inversors i estats, disposicions sobre la cooperació reguladora que suposen una amenaça per a la democràcia i l’Estat de Dret );

– evitar que (i) negociacions mancades de transparència debilitin els estàndards de protecció laboral, social, mediambiental, de la intimitat i dels consumidors, i que (ii) es desregulen els serveis públics (per exemple, el subministrament d’aigua) i la cultura, i

– donar suport «una política comercial i d’inversions diferent a la Unió Europea».

Mitjançant Decisió de 10 de setembre de 2014 (4), la Comissió va denegar el registre d’aquesta proposta. Segons la Comissió, la proposta està fora de l’àmbit de les seves competències per presentar una proposta relativa a un acte jurídic de la Unió per als fins d’aplicació dels Tractats.

El comitè de ciutadans va interposar llavors recurs davant del Tribunal General per aconseguir que s’anul·lés la Decisió de la Comissió.

Mitjançant la sentència d’avui, el Tribunal estima el recurs i anul·la la Decisió de la Comissió.

El Tribunal rebutja la tesi defensada per la Comissió segons la qual la decisió de retirar-li l’autorització per obrir negociacions amb vista a la celebració del TTIP no pot ser objecte d’una iniciativa ciutadana europea. Segons la Comissió, aquesta decisió està exclosa del concepte de «acte jurídic» ja que la pròpia autorització no està compresa en aquest concepte causa del seu caràcter preparatori i de la manca d’efectes davant de tercers.

Referent a això, el Tribunal assenyala en particular que el principi democràtic -que figura entre els valors fonamentals en què es basa la Unió- i l’objectiu subjacent a les iniciatives ciutadanes europees (és a dir, millorar el funcionament democràtic de la Unió conferint a tot ciutadà un dret general a participar en la vida democràtica) exigeixen que s’aculli una interpretació del concepte d’acte jurídic que inclogui actes jurídics com una decisió d’obertura de negociacions per a la celebració d’un acord internacional, que (com el TTIP i el CETA) té innegablement com a finalitat modificar l’ordenament jurídic de la Unió.

El Tribunal assenyala a més que res justifica excloure del debat democràtic els actes jurídics que pretenen que es revoqui una decisió per la qual s’autoritza l’obertura de negociacions per a la celebració d’un acord internacional, igual que ocorre amb els actes que tenen per objecte impedir la signatura i la celebració d’aquest acord.

El Tribunal no acull l’al·legació de la Comissió que els actes previstos per la proposta que es tracta suposarien una ingerència inadmissible en el desenvolupament d’un procediment legislatiu en curs. En efecte, la fi perseguit per la iniciativa ciutadana europea és permetre als ciutadans de la Unió participar més en la vida democràtica de la Unió, en particular explicant en detall a la Comissió les qüestions que planteja la iniciativa, convidant a aquesta institució a presentar una proposta d’acte jurídic de la Unió després d’haver presentat la
iniciativa, si escau, en una audiència pública organitzada al Parlament i, per tant, suscitant un debat democràtic sense haver d’esperar a l’adopció de l’acte jurídic la modificació o abandó en definitiva es persegueix.

Tampoc vulnera el principi d’equilibri institucional el fet d’admetre aquesta possibilitat, en la mesura que correspon a la Comissió decidir si dóna o no un curs favorable a una iniciativa ciutadana europea registrada que hagi reunit les signatures exigides, presentant, en una comunicació, les seves conclusions finals de caràcter jurídic i polític sobre la iniciativa, les mesures que, si s’escau es proposi adoptar i les raons per actuar així o per no fer-ho. Segons el Tribunal, res no s’oposa al fet que les mesures que, si s’escau es proposi adoptar la Comissió puguin consistir a proposar al Consell que adopti la Comissió puguin consistir a proposar al Consell que adopti els actes objecte de la proposta de què es tracta.

En contra de l’al·legat per la Comissió, res impediria, si escau, a les institucions de la Unió negociar i celebrar nous projectes d’acords transatlàntics de lliure comerç una vegada que el Consell adopti els actes objecte d’aquesta proposta.

NOTA: Contra les resolucions del Tribunal General es pot interposar recurs de cassació davant del Tribunal de Justícia, limitat a les qüestions de Dret, en un termini de dos mesos a partir de la notificació de la resolució.

NOTA: El recurs d’anul·lació serveix per sol·licitar l’anul·lació dels actes de les institucions de la Unió contraris al Dret de la Unió. Sota certs requisits, els Estats membres, les institucions europees i els particulars poden interposar recurs d’anul·lació davant el Tribunal de Justícia o davant del Tribunal General. Si el recurs es declara fundat, l’acte queda anul·lat i la institució de què es tracti ha de satisfer l’eventual buit jurídic creat per l’anul·lació de l’esmentat acte.

(1) La normativa que regula la iniciativa ciutadana europea estableix que almenys un milió de ciutadans de la Unió que procedeixin d’almenys un quart dels Estats membres poden prendre la iniciativa de convidar a la Comissió, en el marc de les seves atribucions , a que presenti al legislador de la Unió una proposta adequada sobre qüestions que aquests ciutadans estimin que requereixen un acte jurídic de la Unió per als fins de l’aplicació dels Tractats. Abans de poder iniciar la recollida del nombre exigit de signatures, els organitzadors de la iniciativa ciutadana europea han de registrar-la davant la Comissió, que examina en particular el seu objecte i els objectius. La Comissió pot denegar el registre de la iniciativa en particular si l’objecte d’aquesta està manifestament fora de l’àmbit de les seves competències per presentar al legislador de la Unió una proposta relativa a un acte jurídic per als fins d’aplicació dels Tractats.
(2) Mitjançant Decisió de 14 de juny de 2013, el Consell havia autoritzat a la Comissió a obrir negociacions amb els Estats Units d’Amèrica per a la celebració d’un acord de lliure comerç, d’ara endavant «Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió» ( en anglès, Transatlantic Trade and Investment Partnership o TTIP).
(3) Mitjançant Decisió de 27 d’abril de 2009, el Consell havia autoritzat a la Comissió a obrir negociacions amb el Canadà per a la celebració d’un acord de lliure comerç, d’ara endavant «Acord Econòmic i Comercial Global» (en anglès, Comprehensive Economic and Trade and Trade Agreement o CETA).
(4) Decisió C (2014) 6501.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s