Portugal cedeix davant les pressions del Govern del PP i de la Comissió Europea i retira la seva demanda sobre el ATI d’Almaraz

lamaraz-no-graciasEl Govern portuguès no ha estat capaç de mantenir-se ferm en la seva denúncia de les irregularitats comeses pel Govern del PP en autoritzar el Magatzem Temporal Individualitzat (ATI) de la central d’Almaraz sense consultar-li. Les pressions tant del Govern del PP com de la Comissió Europea i l’oferta d’accelerar les interconnexions energètiques semblen haver estat massa fortes per a ell.

Les organitzacions integrants del Moviment Ibèric Antinuclear (MIA), van interposar el dia 31 de gener un recurs d’alçada contra la decisió del Govern del PP d’autoritzar el Magatzem Temporal Individualitzat (ATI) a Almaraz, ja que, entre altres coses, s’han ignorat els impactes transfronterers de l’obra. Una hipotètica fuita radioactiva de l’MTI podria afectar a l’embassament de Arrocampo i acabar al riu Tajo, amb la qual cosa la contaminació afectaria molt probablement a Portugal. Això ja va succeir en 1970, quan es va produir una fuita d’aigua radioactiva de l’antiga Junta d’Energia Nuclear (JEN) que va arribar fins a la ciutat de Lisboa.El Govern portuguès va denunciar al Govern del PP el 16 de gener de 2017, de conformitat amb l’article 259 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, perquè les autoritats europees es posicionessin davant les irregularitats del procés d’autorització de l’MTI d’Almaraz. El Govern del PP va contravenir els protocols internacionals de Kíev, Aarhus i Espoo, així com diverses directives europees, en autoritzar l’MTI sense consultar al Govern portuguès. D’aquesta manera, Portugal no va tenir l’oportunitat d’obrir un període de consulta en el qual poder interposar al·legacions a aquest magatzem de residus nuclears, tal com van poder fer les persones i organitzacions interessades a Espanya.

El ATI d’Almaraz està concebut per perllongar el funcionament de la central més enllà de la fi del seu actual permís d’explotació (2020) i de les seves 40 anys de vida (2021 en el cas d’Almaraz I i 2023 per Almaraz II). Amb l’acceptació del ATI el Govern portuguès està acceptant de facto la prolongació del funcionament de la central nuclear fins als 60 anys i no fa cas la veu de la major part de la ciutadania portuguesa (les enquestes mostren que més del 90% de la població lusitana mostra la seva oposició a la central) i del Parlament portuguès, que s’ha posicionat en contra de l’ATI i de l’allargament de la vida d’Almaraz.

Que els reactors nuclears superin els 40 anys de disseny suposa un risc inacceptable, atès que les condicions de seguretat es degraden amb l’envelliment. És evident que el parc nuclear és cada vegada més perillós i implica la generació de més residus radioactius d’alta activitat, per als quals no hi ha una solució satisfactòria.

El Govern portuguès s’està plegant, per tant, a les pressions del Govern del PP, que defensa els interessos de la indústria nuclear. Una indústria interessada en perllongar el funcionament de tot el parc nuclear fins als 60 anys. Les centrals nuclears són un negoci extraordinàriament rendible per als seus propietaris, al marge dels impactes ambientals i de salut i el risc per a la seguretat que suposa allargar el funcionament d’un reactors amb greus problemes de funcionamient.


 

Portugal cede ante las presiones del Gobierno del PP y de la Comisión Europea y retira su demanda sobre el ATI de Almaraz
El Gobierno portugués no ha sido capaz de mantenerse firme en su denuncia de las irregularidades cometidas por el Gobierno del PP al autorizar el Almacén Temporal Individualizado (ATI) de la central de Almaraz sin consultarle. Las presiones tanto del Gobierno del PP como de la Comisión Europea y la oferta de acelerar las interconexiones energéticas parecen haber sido demasiado fuertes para él.       

 

Las organizaciones integrantes del Movimiento Ibérico Antinuclear (MIA), interpusieron el día 31 de enero un recurso de alzada contra la decisión del Gobierno del PP de autorizar el Almacén Temporal Individualizado (ATI) en Almaraz, ya que, entre otras cosas, se han ignorado los impactos transfronterizos de la obra. Una hipotética fuga radiactiva del ATI podría afectar al embalse de Arrocampo y acabar en el río Tajo, con lo que la contaminación afectaría muy probablemente a Portugal. Esto ya sucedió en 1970, cuando se produjo un escape de agua radiactiva de la antigua Junta de Energía Nuclear (JEN) que llegó hasta la ciudad de Lisboa.

 

El Gobierno portugués denunció al Gobierno del PP el 16 de enero de 2017, de conformidad con el artículo 259 del Tratado de Funcionamiento de la Unión Europea, para que las autoridades europeas se posicionaran ante las irregularidades del proceso de autorización del ATI de Almaraz. El Gobierno del PP contravino los protocolos internacionales de Kiev, Aarhus y Espoo, así como varias directivas europeas, al autorizar el ATI sin consultar al Gobierno portugués. De este modo, Portugal no tuvo la oportunidad de abrir un periodo de consulta en el que poder interponer alegaciones a este almacén de residuos nucleares, tal y como pudieron hacer las personas y organizaciones interesadas en España.

 

El ATI de Almaraz está concebido para prolongar el funcionamiento de la central más allá del fin de su actual permiso de explotación (2020) y de sus 40 años de vida (2021 en el caso de Almaraz I y 2023 para Almaraz II). Con la aceptación del ATI el Gobierno portugués está aceptando de facto la prolongación del funcionamiento de la central nuclear hasta los 60 años y desoye la voz de la mayor parte de la ciudadanía portuguesa (las encuestas muestran que más del 90% de la población lusa muestra su oposición a la central) y del Parlamento portugués, que se ha posicionado en contra del ATI y del alargamiento de la vida de Almaraz.

 

Que los reactores nucleares superen los 40 años de diseño supone un riesgo inaceptable, dado que las condiciones de seguridad se degradan con el envejecimiento. Es evidente que el parque nuclear es cada vez más peligroso e implica la generación de más residuos radiactivos de alta actividad, para los que no existe una solución satisfactoria.
El Gobierno portugués se está plegando, por tanto, a las presiones del Gobierno del PP, que defiende los intereses de la industria nuclear española. Una industria interesada en prolongar el funcionamiento de todo el parque nuclear hasta los 60 años. Las centrales nucleares son un negocio extraordinariamente rentable para sus propietarios, al margen de los impactos ambientales y de salud, y el riesgo para la seguridad que supone alargar el funcionamiento de unos reactores con graves problemas de funcionamiento.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s