A contrarellotge per rescatar Barcelona del turisme depredador | Directa

Mitjà d’informació per la transformació social

Divendres 27 de gener està previst que s’aprovi a l’Ajuntament el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) per intentar regular un model de ciutat que està expulsant el veïnat de molts barris

La ciutat de Barcelona ha esdevingut en els darrers temps un destí turístic de primer ordre a escala mundial i compta per milions les visitants que acull durant tots els mesos de l’any, fruit de la desestacionalització del sector. La seva posició privilegiada al mapa i els seus múltiples atractius i reclams han fet de trampolí per projectar internacionalment una ciutat que no ha tornat a passar desapercebuda des de la celebració dels Jocs Olímpics, enguany fa 25 anys.

Les darreres dècades, la ciutat no ha parat de créixer focalitzant gran part de la seva economia en el sector serveis, cada cop més orientat a satisfer les demandes de les viatgeres que no pas a cobrir les necessitats del veïnat. Segons dades d’un estudi elaborat pel mateix Ajuntament sobre el Producte Interior Brut (PIB) l’any 2015, el 90% de l’estructura productiva de la ciutat està dedicada a aquest sector, del qual el 42,3% del pes recau sobre el comerç, el transport, l’hostaleria i les activitats immobiliàries, totes directament relacionades al negoci turístic, que, segons les estimacions, aporta el 14% del PIB de la ciutat.

Si bé és cert que aquestes activitats són les que han propiciat un creixement de l’economia de la ciutat després dels anys més durs de la crisi –fins al moment–, aquest èxit no ha revertit en una millora de la qualitat de vida de la majoria de la població. En gran part això ha estat degut a la temporalitat i precarització del mercat laboral que imposa aquest sector, però també a altres factors que ha desencadenat, com ara l’encariment d’un 15% del preu del lloguer, fins al punt d’augmentar en un 3% el preu mitjà d’abans de l’esclat de la bombolla immobiliària l’any 2007.7

Segons la darrera Enquesta de Serveis Municipals, elaborada a partir de 6.000 entrevistes, el turisme és per primera vegada la segona preocupació dels veïns i veïnes de Barcelona. Només l’atur i les condicions de treball el superen i el percentatge de població que identifica el turisme com el problema més greu de la ciutat ha passat de menys de l’1% l’any 2006 a situar-se en el 8,1% només una dècada més tard.

Només certs sectors beneficiaris del pastís turístic s’atreveixen a hores d’ara a qüestionar l’evident saturació de moltes zones de la ciutat i exercir de lobbie contra les múltiples veus que clamen per una regulació restrictiva. En són exemple el Gremi d’Hotels de Barcelona, presidit per Jordi Clos i amb una junta copada per grans empresaris, com per exemple Joan Gaspart, un dels fills de la nissaga Núñez y Navarro, Pau Guardans i Cambó, juntament amb l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur) i la Plataforma Pro Viviendas Turístiques, impulsada per empresaris com Elizabeth Casañas o Mark Serra.

Les xifres de visitants segueixen creixent sense aturador i bona mostra d’això són les dues principals infraestructures aeroportuàries. Per l’Aeroport del Prat van circular 44 milions de passatgeres l’any passat, un 11,2% més que el 2015, una xifra gens envejable a la del port, per on la primera meitat del 2016 van transitar més d’un milió de creueristes, un 6,7% més que en el mateix període de l’any anterior.

Tot això en una ciutat que, segons les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya de l’any 2015, compta amb un cens de poc més d’1,6 milions de persones i milers d’empreses turístiques d’allotjament que han proliferat els darrers anys a tots el barris de la ciutat. La tipologia d’hospedatge és diversa i va des dels Habitatges d’Ús Turístic (HUT), amb gairebé deu mil llicències legalitzades, fins establiments com els apartaments turístics o els hostals i hotels, amb 75.647 places estimades. En total, 10.634 establiments amb 142.053 llits, xifres de principis del 2016 que es queden curtes per la incapacitat de detectar tots aquells que escapen de la legalitat per lucrar-se sense retre comptes.

 

 

Continua: A contrarellotge per rescatar Barcelona del turisme depredador | Directa

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s