Mobilitzacions descentralitzades contra el CETA – 21 GENER @CATnoalTTIP @NOalTTIP

img_20170104_121228El Tractat Econòmic i Comercial entre la Unió Europea i Canadà, (CETA per les sigles en anglès), i també conegut com el “TTIP canadenc”, per les seves similituds amb aquest acord, es troba en la fase final del seu procés de ratificació.El CETA va estar a punt de quedar bloquejat al Consell Europeu per la negativa del Parlament de la regió belga de Valònia a donar el vistiplau a la seva aprovació, però finalment les nombroses pressions internacionals els van forçar a acceptar el tractat.

El proper 24 de gener el CETA serà votat en la Comissió de Comerç Internacional (INTA) del Parlament Europeu. La Campanya NO a TTIP, CETA, TISA, així com moltes altres campanyes europees, convoca mobilitzacions a tots els territoris el dia 21 de gener per incidir sobre la votació del Tractat al febrer.

A la següent fase del procés, l’última abans de la seva aplicació provisional, l’acord en la seva totalitat (sense possibilitat d’afegir esmenes) serà votat al ple del Parlament Europeu, els primers dies de febrer. En cas de ser ratificat, àmplies seccions del tractat començarien a aplicar-se provisionalment, de forma prèvia a la ratificació final per part dels diferents parlaments estatals.

El CETA ha estat qüestionat per amplis sectors de la societat civil, tant a la Unió Europea com a Canadà per no oferir garanties respecte a la protecció del medi ambient i els drets fonamentals de les persones. A la Unió Europea, més de 3,5 milions de persones han signat una petició en contra del CETA i el seu tractat bessó, el TTIP, que negocien Estats Units i la Unió Europea.

Tot i que diversos annexos i “declaracions interpretatives” han estat afegides al CETA a posteriori per intentar sumar suports, aquests textos no modifiquen substancialment l’acord, que continua presentant nombrosos problemes:

  • El CETA autoritzaria a milers de corporacions a demanar als governs per adoptar mesures legítimes i no discriminatòries per a la protecció de la població i del planeta a través d’un sistema de resolució de conflictes inversor-estat (ICS) d’accés exclusiu als inversors estrangers . Un autèntic sistema legal paral·lel al que les corporacions poden acudir per defensar els seus drets eludint els tribunals existents, i al que ni les organitzacions de la societat civil ni les empreses nacionals tenen accés.

 

  • En un net contrast amb els drets de les corporacions, les provisions del CETA pel que fa a drets laborals i desenvolupament sostenible no poden ser efectivament reforçades mitjançant sancions i es queden en declaracions buides que no equilibren altres capítols del tractat que afecten els drets laborals o la protecció de l’ambient.

 

  • El CETA limita seriosament la capacitat dels governs per crear, expandir i regular els serveis públics y per revertir liberalitzacions i privatitzacions fracassades.

 

  • El CETA fa que el Canadà i la Unió Europea siguin més vulnerables a les crisis financeres, ja que s’augmentarà la liberalització dels mercats financers.

 

  • Un estudi independent dels impactes econòmics del CETA prediu que es perdran llocs de treball tant a la Unió Europea com a Canadà, i que els petits beneficis del tractat seran fonamentalment per a les grans transnacionals i els amos de les finances, amb el consegüent augment de la desigualtat.

 

  • El CETA podria augmentar el cost de les prescripcions de medicaments i impactaria negativament en drets fonamentals como el dret a la privacitat i la protecció de dades. També limitaria la capacitat tant de la Unió Europea com de Canadà d’actuar contra patents excessives.

 

  • Les normes del CETA pel que fa a cooperació reguladora i a les regulacions nacionals posaran obstacles addicionals a les regulacions i reforçaran el paper dels lobbistes corporatius en els processos d’elaboració de les polítiques, soscavant potencialment l’adopció de polítiques d’interès públic.

 

  • A tots dos costats de l’Atlàntic, el CETA exposaria a la petita i mitjana agricultura a pressions competitives que minarien seva forma de vida, obstruiria les polítiques de compra pública d’aliments locals, i amenaçaria els estàndards de producció i processament d’aliments, fent impossible el desenvolupament d’una agricultura sostenible.

 

  • Les mesures de precaució per protegir els consumidors i consumidores, la salut pública i el medi ambient poden ser amenaçades pel CETA, ja que ni al text ni a les declaracions annexes es protegeix explícitament el del principi de precaució en la política reguladora europea.

 

  • Per aquests motius, les organitzacions que formem part de la campanya NO al TTIP, CETA, TISA convoquem un dia de mobilitzacions a tot el territori el 21 de gener; mostrem el nostre rotund rebuig a aquest acord comercial, i comminem al Parlament Europeu, al Parlament canadenc i als parlaments estatals, nacionals, provincials i regionals, que tenen veu i vot en el procés de ratificació, a defensar els drets i els interessos de les poblacions que representen contra les amenaces que implica el CETA, votant en contra de la ratificació del tractat.

 

Aviat més informació a www.noalttip.org

Twitter: @NoalTTIP

Facebook: No al TTIP

 

Els interessos comercials no poden estar per sobre de la democràcia, els drets de les persones i del planeta. Per això diem:

 

No al CETA! No al TTIP!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s