Torn de paraula » D’on ve el menú de Nadal?

Esther Vivas és un dels rostres prominents de l’activisme social a Catalunya
Esther Vivas és un dels rostres prominents de l’activisme social a Catalunya

Esther Vivas

@esthervivas

Si alguna cosa caracteritza el Nadal són els grans tiberis. Als sopars d’empresa, les trobades amb amics, als banquets familiars mengem fins a rebentar. Després la digestió i també la bàscula ens passen factura. No obstant això, davant tant de menjar, molt poques vegades ens preguntem d’on ve el que mengem, com s’ha produït i en quines condicions. Malgrat que el Nadal es vesteix d’amor i solidaritat, aquests són precisament els ingredients menys abundants en el menú d’aquests dies.El marisc és un dels imprescindibles, especialment la nit de Nadal, però molt poc ve de les nostres costes. Tot i l’existència d’espècies autòctones com la gamba vermella, la gamba blanca o el llagostí de Vinaròs, aquestes solen sortir molt cares, i la gran majoria opta per comprar altre tipus de crustacis com gall-dindiel llagostí, que té el seu origen en el tròpic llatinoamericà o asiàtic. Una producció que, més enllà dels quilòmetres que porta a l’esquena i el consegüent impacte mediambiental, es caracteritza per l’ús sistemàtic de químics i antibiòtics perquè semblin més frescos, per la destrucció dels fons marins i dels manglars i per pagar uns sous misèria als seus treballadors, com assenyalen des d’Ecologistes en Acció. L’Estat espanyol és el tercer importador mundial de llagostins, just per darrere dels Estats Units i el Japó.

Al clàssic còctel de gambes nadalenc, què millor que afegir-li una mica de pinya? O almenys això és el que es porta en els darrers temps. Qui no ho ho provat? Una pinya que no fa sinó augmentar el quilometratge del nostre menú, ja que la majoria de les pinyes fresques que es venen a Europa són produïdes a Amèrica Llatina, un 75% de les quals a Costa Rica, segons un informe de Consumers International. Unes poques multinacionals -afegeix l’organització- monopolitzen el sector i imposen unes condicions laborals extremadament precàries a la vegada que prohibeixen l’organització sindical.

Un altre clàssic d’aquestes festes és el gall dindi, però d’on ve? Segons indica Mercamadrid, gairebé la meitat dels que es serviran aquests dies tenen el seu origen al Marroc. El mes de novembre, un 42% dels que van arribar al mercat majorista ho van fer des d’aquest país. Si el gall dindi el farcim amb panses i pinyons, el viatge dels seus ingredients des dels Estats Units, Turquia i la Xina està garantit.

Els espàrrecs són també habituals en els aperitius nadalencs, però de vegades tot i que a l’etiqueta hi figuri el distintiu “espàrrec de Navarra”, el seu origen pot ser el Perú o la Xina, com va succeir amb els comercialitzats per Conserves de Navarra. Una estafa per la qual l’empresa va ser condemnada a pagar 30 mil euros de multa i a retirar el seu producte del mercat. Llegir l’etiqueta ja no és suficient quan es va a comprar al súper, a la botiga o al mercat.La llista de productes del nostre menú de Nadal podria continuar: xai, raïm, salmó, foie gras, meló, bacallà, xocolata… són altres dels essencials aquests dies, però el seu recorregut tampoc escapa a la injustícia social i ambiental. Bon profit!

Origen: Torn de paraula » D’on ve el menú de Nadal?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s