Què podem esperar de les noves polítiques alimentàries municipals?

Quim Muntané | Fundació ENT i Revista Soberanía Alimentaria

mercat-vilanova-520x265La gestió dels sistemes alimentaris, des de l’àmbit internacional al local, és un repte tan complex com necessari. Repetidament, noves i velles evidències posen de manifest les greus ineficiències i els grans riscos de l’actual model agroindustrial de producció i distribució d’aliments. Sabem, per exemple, que al mar Mediterrani el 90% de les poblacions de peixos estan sobreexplotades [1]; que el 75% de la inversió financera en agricultura és de caràcter especulatiu, amb fortes repercussions en la volatilitat dels preus dels aliments [2]; que el sistema alimentari genera aproximadament la meitat de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle, responsables del canvi climàtic [3]; o que la lluita contra el malbaratament alimentari ha d’abordar la pèrdua anual d’aproximadament un terç dels aliments produits pel consum humà, tal com tractàvem a l’enviamENT del passat mes d’octubre [4].

Recentment la qüestió alimentària s’ha situat al centre d’una onada d’interès per part d’administracions locals de l’àmbit europeu que comencen a plantejar-se polítiques alimentàries d’abast municipal per transitar cap a models més justos i sostenibles. La signatura per part de més de 100 alcaldes del Pacte de polítiques alimentàries urbanes de Milà [5], l’octubre del 2015, escenificava aquesta voluntat compartida a la vegada que comprometia als respectius Ajuntaments a desenvolupar accions per millorar l’articulació de les seves polítiques alimentàries i a habilitar nous mecanismes de governança. Entre aquests, una desena de ciutats importants de l’Estat espanyol: Barcelona, Bilbao, Córdoba, Oviedo, Málaga, Madrid, Las Palmas de Gran Canaria, Pamplona, València i Saragossa.

Aquestes ciutats estan abordant la qüestió amb diferents graus de compromís i amb enfocs diversos. Algunes evoquen la transformació del seu sistema agroalimentari de forma genèrica, cap a un model més just i sostenible, mentre d’altres ho fan des d’opcions polítiques concretes, com la defensa de la Sobirania Alimentària. Però al centre de tots els discursos hi ha dues visions comunes i que resulten molt interessants. Per una banda, que els Ajuntaments reconeixen la necessitat d’abordar el sistema alimentari d’una forma global, amb enfocs que reconeguin l’alimentació en les seves múltiples dimensions (de necessitat bàsica, però també com a factor econòmic, territorial, i amb connotacions socials i culturals molt rellevants). I per l’altra, que es reivindica la capacitat del món local de donar respostes significatives a qüestions d’abast global, aprofitant les possibilitats d’aterrar grans idees al context apropiat, amb actuacions molt directes i concretes. Amb tot, la concreció d’aquestes idees es troba encara en un estat molt incipient, i són poques les ciutats que, com Barcelona [6] o València [7], han començat ja a treballar-hi.

Així doncs, què podem esperar d’aquest interès incipient en les polítiques alimentàries? En l’àmbit de la governança, la creació de Consells Alimentaris Municipals i altres formes de participació pot esdevenir un revulsiu del teixit local per millorar els espais de diàleg, coordinació i sensibilització vers els reptes de l’alimentació. En l’àmbit més substantiu, és possible que els plans d’acció municipals desenvolupin iniciatives innovadores o que articulin les ja existents d’una forma més coherent. En aquest sentit, cal preveure que la capacitat d’incidència dels governs municipals estarà fortament limitada per la normativa d’àmbit superior i per la forta dependència del mercat global dels aliments. Amb tot, aquest exercici de debat i ordenació resultarà de per si una millora destacable, ja que fins ara són ben pocs els Ajuntaments que han desenvolupat i assumit una política alimentària com a tal, reconeixent i avaluant els impactes generats per l’actuació municipal en el sistema alimentari (que per acció o per omissió, tanmateix sempre existeixen).

Veurem com les terres productives del territori metropolità de Barcelona es dupliquen en extensió? Podran els mercats de València ser abastits completament per producte agroecològic i de proximitat? Els Consells Alimentaris ajudaran a democratitzar els sistemes alimentaris arreu de l’Estat? En moments d’incertesa i de canvi, les visions a mitjà i llarg termini ajuden a emprendre la marxa i caminar, però no garanteixen que s’arribi a bon port. En gran mesura, la capacitat de generar avenços significatius dependrà de fins a quin punt es resolguin els reptes que són inherents a la formulació de polítiques alimentàries municipals. Aquí cal incloure-hi, per una banda, la dificultat de concretar quines mesures poden ser més rellevants per aconseguir una transformació del sistema alimentari en un territori en concret, és a dir, la concreció d’actuacions que tinguin una utilitat real en un determinat context. Així mateix, un altre repte important és la complexitat que comporta articular l’esfera normativa municipal (que acostuma a limitar-se a un àmbit territorial limitat) amb la seva realitat funcional, que en el cas dels sistemes alimentaris és d’abast com a mínim metropolità i fàcilment regional o estatal. Per superar aquests i d’altres reptes serà imprescindible, a més d’una voluntat política ferma, un coneixement exhaustiu de les múltiples vessants que tenen els sistemes agroalimentaris.

[1] Chaparro, L. (2016) Situación actual de los océanos y los recursos pesqueros. Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas, 24. Disponible a: http://soberaniaalimentaria.info/numeros-publicados/55-numero-24/338-situacion-actual-de-los-oceanos-y-los-recursos-pesqueros

[2] MUNDUBAT (2011) Navegando por los meandros de la Especulación Alimentaria. Disponible a: http://www.odg.cat/sites/default/files/informe_especulacion_alimentaria_def.pdf

[3] GRAIN (2011) Food and climate change: the forgotten link. Disponible a: http://www.grain.org/article/entries/4357-food-and-climate-change-the-forgotten-link

[4] Campos Rodrigues, L. i Mestre Montserrat, M. (2016) Menjar malbaratat. EnviamENT, #150. Disponible a: http://ent.cat/menjar-malbaratat/

[5] Informació i llista de ciutats signatàries a http://www.milanurbanfoodpolicypact.org/

[6] La informació de tot el procés de la ciutat de Barcelona es pot consultar al web de la campanya “Llaurant Barcelona”, a http://llaurantbarcelona.info/

[7] Vegeu exemples del treball realitzat a la ponència “València agroecològica, què s’hi està coent?” de Josep Manel Pérez (Aj. de València), a http://llaurantbarcelona.info/ponencies-27-maig/ i al document “Caminando hacia un consejo alimentario en Valencia”, d’Ana Moragues, a http://ow.ly/FNkX306EYVR

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s