El Estat Espanyol no ha augmentat les taxes de reciclatge en els últims 10 anys

  • reciclajeEls recents dades publicades per l’Agència Europea de Medi Ambient demostren l’escàs empenta del reciclatge a l’Estat espanyol, al contrari que en la majoria de països europeus.
  • De 2004 a 2014 l’taxa de reciclatge va augmentar del 31% al 33% dels residus domiciliaris i assimilables. L’abocador va ser la destinació final de la majoria d’aquests residus (55%).
  • Per a Ecologistes en Acció aquestes dades fan difícil imaginar que Espanya pugui complir amb els objectius de la Directiva Marc de Residus per al 2020, incomplint les condicionalitats que imposa la Comissió Europea per atorgar ajuts a la construcció de noves instal·lacions per al tractament de residus.

L’Agència Europea de Medi Ambient ha publicat les dades comparatives de la gestió dels residus domiciliariosVentana nova generats en diferents països europeus i la seva evolució en els últims 10 anys. Les dades de l’Estat espanyol són decebedors, ja que durant aquest període la taxa de reciclatge només ha augmentat en dos punts percentuals, passant del 31% el 2004 al 33% el 2014. El mètode més utilitzat per gestionar els residus és l’abocament, en un 55%. Finalment, la incineració (un 12%), amb recuperació d’energia i sense recuperació (equivalent a l’abocament), tant en plantes incineradores com en cimenteres, completen el panorama, i no han ajudat a augmentar la taxa de reciclatge.

Aquests resultats contrasten amb la important inversió que s’ha fet -moltes vegades amb ajudes europees dels Fons Feder o de Cohesió- en la construcció de plantes de tractament mecànic biològic (TMB), que haurien de tractar els residus i obtenir materials recuperats per a ser utilitzats de nou. En realitat el balanç d’aquestes plantes TMB és molt pobre, ja que el percentatge de recuperació de materials (metalls, plàstics, paper i cartró, envasos) molt poques vegades supera el 5%, i el compost obtingut no compleix amb les especificacions legals, pel que en la seva gran majoria és dipositat en abocador. Perquè aquest compost, que en realitat s’anomena material bioestabilitzat, pogués utilitzar-se com a adob agrícola, caldria implantar la recollida selectiva de la matèria orgànica, molt poc implantada a l’Estat espanyol, a part d’algunes zones com Catalunya, el País Basc i Navarra, que la practiquen parcialment. Així doncs, la major part dels residus entrants a les plantes TMB són dipositats en abocador en proporcions que oscil·len entre un 75 i un 80%.

Algunes plantes TMB en funcionament (Artigas a Bilbao) o en projecte (Zubieta a Sant Sebastià) només pretenen assecar les escombraries (bisecat, l’anomenen) perquè tingui un major poder calorífic i proporcionar així major quantitat d’energia en la seva posterior incineració, després de recuperar un mínim percentatge de materials reciclables.

A més cal anotar que aquest reciclatge del 33% prové en la seva major part (17%) de la recollida separada a la qual contribueixen moltes persones voluntàriament en els contenidors específics (verd de vidre, groc d’envasos i blau de paper-cartró).

Les exigències de la Unió Europea per al 2020 són arribar a una taxa de reciclatge del 50% en cadascun dels materials components dels residus domiciliaris, per augmentar al 60% en 2025 i al 65% el 2030. És molt difícil, si l’evolució dels últims 10 anys continua igual, que l’Estat espanyol pot assolir aquests objectius. Els criteris de la Comissió Europea per concedir ajuts i subvencions a la construcció de noves instal·lacions que són necessàries són que es compleixin la condicionalitats “ex-ante” (abans del procés) en lloc de les posteriors, un cop les instal·lacions estiguin construïdes i en funcionament. En la majoria dels casos aquestes condicionalitats posteriors no s’han complert, ja que aquestes noves plantes no han ajudat a aconseguir els objectius ambientals.

La carta enviada a l’agost de 2016 per les Comissió Europea a l’Ambaixador d’Espanya davant la Unió Europea (l’actual ministre d’Afers Exteriors Alfons Maria Dastis Quecedo) avisa que, en l’actual situació de la gestió de residus a Espanya, és difícil que es puguin atorgar nous ajuts per a la construcció de plantes TMB i incineradores de residus, ja que és fonamental que la gestió dels residus resideixi en els graons primers del principi de jerarquia (prevenció, reutilització i reciclatge) i no en els situats inferiorment, especialment els últims d’aquesta jerarquia (incineració i abocament).

La gestió dels residus ha, per tant, girar 180º de manera urgent i comprometre per la recollida selectiva dels mateixos, especialment de la seva fracció orgànica, implantant sistemes de recollida eficients com el porta a porta. A més s’han d’implantar sistemes de dipòsit devolució i retorn dels envasos, per evitar el seu abandonament en el medi natural i millorar la neteja de les ciutats, contribuint a unes taxes de reciclatge més altes. S’han d’abandonar els projectes de construcció de macroplantes TMB, incineradores i macroabocadors, impulsant el tractament de la fracció orgànica en petites plantes comarcals properes als generadors d’aquesta fracció.

Finalment, Ecologistes en Acció considera que per aconseguir els objectius ambientals de la normativa europea és imprescindible establir mecanismes econòmics com la imposició de taxes a l’abocament ia la incineració, com ja ho han fet Catalunya i Castella Lleó (està última només a l’abocament), així com incentius al reciclatge, autocompostatge i compostatge comunitari, amb reduccions de les taxes d’escombraries municipals.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s