La lluita contra el canvi climàtic no és un basar

La cimera de Nacions Unides sobre el canvi climàtic se celebra a Marràqueix, entre els dies 7 i 18 de novembre.

Javier Andalús, Àrea de Canvi Climàtic d’Ecologistes en Acció. Revista Ecologista nº 90.

esquemMarroc es prepara per acollir la propera cimera de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic que tindrà lloc a Marràqueix, entre els dies 7 i 18 de novembre. Ecologistes en Acció crida l’atenció sobre la importància de la trobada que ha de tenir com a objectiu limitar l’escalfament global a 1,5 ºC.

Es compleix el primer any des que Laurent Fabius va declarar l’adopció de l’acord de París [1]. El resultat de la feina que es va perllongar des de la Cimera del Clima de Copenhaguen, el 2009, davant la incapacitat de trobar un successor al Protocol de Kyoto. Un acord que està molt lluny d’aconseguir una autèntica descarbonització de l’economia el 2050 perquè inclou una sèrie d’indefinicions pactades que deixen la porta oberta a la fugida cap endavant d’un model fòssil i caduc [2].

La propera cimera COP22, que se celebrarà a la ciutat de Marràqueix (Marroc) entre els dies 7 i 18 de novembre, ha de defensar la lectura més ambiciosa de l’acord per evitar que aquest es converteixi en un basar on estigui tot a la venda.

Moltes de les mancances de la lluita internacional contra el canvi climàtic tenen el seu origen en el marc de cims considerades com de “menor importància” ja que la falta d’atenció mediàtica facilita la introducció de clàusules i procediments que minen la seva eficàcia.

La propera de Marràqueix pot convertir-se en una d’aquestes reunions de “menor importància” que serveixi per regatejar compromisos i ens porti a una nova frustració. Marca l’inici del camí que culminarà el 2018, quan coneixerem els compromisos oficials dels països, que haurien de ser consistents amb un escalfament global limitat a 1,5ºC a finals de segle.

Fins a la data, l’únic mèrit tangible que podem atribuir a l’acord de París és haver-se convertit en una marca utilitzada per contínues declaracions públiques, com l’acte del dia 22 d’abril a Nova York, el cim del G-20, la trobada de ratificació de l’acord de París el 21 de setembre, etc. Mentrestant, es passen per alt les decisions de major rellevància, com l’elecció de dues dones de l’Aràbia Saudita i Nova Zelanda com a presidentes del grup de treball que s’encarregarà de moderar i dirigir els debats que determinin la forma en què es compliran els compromisos recollits en el text. Una elecció que premia els països les posicions en les negociacions climàtiques han estat responsables de la pèrdua d’ambició del text final [3].

Aquesta vegada és el torn africà per presidir la pròxima cimera. El país amfitrió és clau ja que en ocupar la presidència té la potestat de repartir intervencions en els plenaris. L’excepcionalitat seria que s’hagués celebrat en algun país clarament afectat pel canvi climàtic com Etiòpia, o que pugui ser exemple d’alguna lluita climàtica, com Rwanda.

L’elecció final és el Marroc, un país ‘amic’, i la presidència de la COP22 serà ocupada pel ministre d’Exteriors marroquí, a qui el precedeix el seu enfrontament amb el secretari general de Nacions Unides per haver esmentat l’ocupació del Sàhara Occidental pel Marroc en la seva visita als campaments de refugiats [4].

Una trobada rellevant

En línies generals, la propera cimera del Marroc suposa el punt d’inici del debat sobre el compliment dels acords, on es fixaran els criteris per decidir quines coses es tenen en compte i quins no. És una qüestió fonamental, que ja va servir a París per decidir que no s’inclogués un informe de l’IPCC que demostra que l’objectiu ha de ser limitar l’escalfament global a 1,5ºC.

L’agenda provisional [5] publicada mostra les qüestions que s’abordaran al llarg de les dues setmanes que durarà la cimera. Una de les més rellevants serà la relativa a la definició de la metodologia de càlcul i presentació dels inventaris d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) i els sectors que s’han d’incloure en aquesta comptabilitat. Aquesta metodologia serà la base per a la presentació dels compromisos de reducció dels GEH que es marcaran a 2018 durant el diàleg facilitador.

Aquest procés inclou decisions sobre si es comptabilitzen àrees com les emissions indirectes de canvis d’ús del sòl ;, la inclusió dels embornals dins d’aquests inventaris ;, la possibilitat de comptabilitzar drets d’emissió no usats de períodes anteriors, o la possibilitat d’excloure algunes emissions dels inventaris. Decisions que estan sent utilitzades per molts sectors per a la introducció de trucs comptables.

Aquest debat entronca clarament amb la crítica de moltes organitzacions contràries a considerar molts biocombustibles com a solució al canvi climàtic. Una evidència recentment demostrada i especialment preocupant pel que fa als combustibles alimentaris com el de la palma.

Els treballs pendents en matèria de gestió dels recursos forestals, en el marc del Programa de Reducció d’Emissions de Carboni causades per la Desforestació i la Degradació dels Boscos (REDD), continuaran en la cimera on caldrà seguir demanant la inclusió de majors salvaguardes capaços de frenar el creixent procés d’especulació sobre els boscos. Una especulació que està agafant més pes en les negociacions ja que pot permetre a molts països la comprar de bons de baix cost que els permeti evitar prendre mesures addicionals per frenar la seva contribució al canvi climàtic.

Un dels temes que van quedar pendents en la cimera de París, i que s’abordaran al Marroc, és el referent al sector internacional marítim i aeri que representa al voltant d’un 4,3% de les emissions globals i que no és objecte dels compromisos nacionals. Nacions Unides va donar el mandat a les agències internacionals d’aviació aèria i marítima perquè fos el mateix sector el que determinés com anava a reduir les emissions. Encara que la seva decisió definitiva es donarà el proper mes d’octubre [6] per a poder comunicar-la a la COP22, tot apunta que es confirmaran les sospites de moltes organitzacions civils que han manifestat que aquest sector no està a l’altura.

Així, la proposta definitiva d’aquestes agències es basarà en la compra de bons d’emissió per compensar el seu excés a partir del 2020. Entre aquestes compres es comptaran els crèdits que provinguin de l’especulació amb els boscos i de la creació de deserts verds.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s