Tornem-hi amb la contaminació de l’embassament d’Ercros a Flix

marta-pujadas-1476896005535MARTA PUJADAS

Doctora en Ciència i Tecnologia Ambiental

¿No pot ser que tinguem un problema amb la nostra Administració, que s’ha convertit en una institució acrítica i massa legalista?

Flix  Ribera d Ebre   1 02 2016  Planta de la empresa Ercros junto al rio Ebro en Flix  Foto  Joan Revillas
Flix Ribera d Ebre 1 02 2016 Planta de la empresa Ercros junto al rio Ebro en Flix Foto Joan Revillas

Flix no aconsegueix treure’s l’etiqueta de contaminació. La descontaminació de l’embassament encara està en dansa perquè a directius del Ministeri i Acuamed se’ls va acudir especular amb la salut pública. L’escàndol generat pel finançament públic d’empreses com FCC arran dels plans per incrementar la capacitat de dessalar aigua ha posat en dubte la correcta execució d’aquest macroprojecte de recuperació ambiental. Escarmentat el nou president de la societat pública, sembla que les coses comencen a prendre un nou rumb. Aquesta vegada hi podria haver garanties que el projecte, supervisat per científics independents, arribi a bon port. Tocarem ferro.ilus-2016-1477240065937

Però els terrenys industrials on Ercros ha produït durant més d’un segle segueixen contaminats. La llei empara el grup i l’Administració no deixa de dir que l’empresa ho està fent bé. Però ¿quina ment assenyada pot admetre que uns sòls amb puntes de contaminació tan elevades de substàncies prohibides per la Unió Europea per la seva perillositat no suposen un risc per a la salut pública? La llei, de fet, parla de risc «acceptable» i aplica el supòsit que, malgrat superar els límits normatius, no suposen risc perquè el sòl està classificat per a ús industrial i no hi ha receptors potencials.

Anem al primer punt. Podríem entendre que un sòl d’ús industrial pogués requerir menys qualitat ambiental. Però hem de ser conscients que aquest sòl no està aïllat. Les seves connexions amb l’entorn i la seva proximitat a nuclis de població i ecosistemes protegits el fan especialment crític. Els terrenys d’Ercros limiten amb l’Ebre. Aigües avall es pren l’aigua que arriba a les llars de 700.000 habitants. El marge esquerre davant la factoria és una reserva natural de fauna protegida i a mig quilòmetre se situa la població de Flix.

Anem al segon punt. Que no hi hagi receptors potencials significa que ningú treballa ni passeja per allà i que l’accés està limitat. Però a la fàbrica encara hi treballen persones i les instal·lacions de descontaminació de l’embassament s’han construït sobre aquests mateixos terrenys. Qui escriu aquestes línies també s’ha passejat pels voltants d’aquestes parcel·les limitades per una tanca metàl·lica que dissuadeix poc els contaminants de traspassar-la. Per tant, ¿com pot afirmar-se que no hi ha possible exposició?

Uns terrenys en què la mateixa consultora pagada per Ercros assegura que només es pot estar 25 minuts al dia sense incrementar el risc de patir càncer, per definició no poden tenir risc «acceptable», per més que la legislació, sigui la catalana o l’europea, ho digui. ¿No pot ser que tinguem un problema amb aquestes lleis? ¿No pot ser que tinguem un problema amb la nostra Administració, que s’ha convertit en una institució acrítica i massa legalista? ¿A qui s’està protegint: la població o Ercros? A més, sembla que el futur no importi. La llei diu que s’han de prendre les decisions en virtut de la situació actual, sense considerar possibles canvis d’escenari. ¿No fa posar la pell de gallina?

El resultat és que Ercros soluciona el problema confinant els contaminants al sòl, i no en totes les parcel·les. Però la racionalitat ens diu que això no elimina el risc. Podria ser que poséssim el grup en un problema financer si li reclamem que descontamini els terrenys. No em posaré a analitzar les finances de l’empresa i el percentatge que una actuació així li pot suposar, encara que a aquestes altures, i després d’haver estudiat amb certa profunditat la presa de decisions ambientals del grup els últims anys, tant me fa.

En tot cas, és curiós que pensem en la seva economia i no en la salut de la població o en la qualitat dels ecosistemes i, per què no, també en l’economia de la resta de la població. ¿O qui creuen que acabarà pagant el que no assumeixi Ercros? ¿Per què encara permetem que es produeixin aquestes situacions, quan suposadament és el nostre dret viure en un medi equilibrat, sostenible i saludable? ¿Per què a Flix s’ha oblidat que tothom té dret a la protecció davant la contaminació? ¿I per què les persones tenen el deure de col·laborar en les actuacions que tendeixin a eliminar la contaminació, mentre que empreses com Ercros estan exemptes de fer-ho? La solidaritat col·lectiva i intergeneracional de què fa bandera l’Estatut en la protecció del medi s’ha obviat a Flix. Però encara no és tard. Espero sincerament que puguem demostrar que ens ho creiem i anar més enllà d’unes lleis que és evident que estan mal formulades. ¿O potser no és això el que estem fent en altres àmbits?

Doctora en Ciència
i Tecnologia Ambiental.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s