Fiscalitat ecològica com a clau del canvi » Opinió » dBalears.cat

fiscalitat_justa_bigEl Govern comença a preparar pressupostos, mentre paral·lelament i arran de la ressaca d’aquest estiu de saturació, el debat sobre el canvi de model turístic, i en general, econòmic a les Illes també és damunt de la taula.Ahir mateix, des del GOB tornàrem a participar en la segona de les sessions de les Jornades de debat per a iniciar un reflexió estratègica en el marc de la recerca i la innovació per a la sostenibilitat, que impulsa la DG d’Innovació i Recerca. Ahir concretament, es parlava del paper del turisme  en el dibuix d’aquest futur que es pretén debatre de manera estratègica amb tots els sectors implicats. El reclam del GOB es apostar precisament per desturistitzar l’economia, per deixar de focalitzar tota l’atenció de la planificació estratègica de futur en aquest sector que, com ja apuntava en l’article d’opinió anterior, se’ns ha escapat ja de les mans. I ho podem afirmar així, després de veure, que aquestes temporades turístiques «rècord» no socialitzen els beneficis, sinó tan sols les conseqüències negatives i els impactes sobre territori i persones. Cal decréixer turísticament mentre apostam per créixer en sostenibilitat i sobirania energètica, alimentària, en I+D+I, en biodiversitat i conservació del nostre patrimoni natural i cultural, perquè això també genera llocs de feina, i  millors.Aquest canvi, tan imprescindible com urgent requereix necessàriament un enfocament diferent dels pressupostos i de la política econòmica – perquè res aconseguirem continuant amb les inèrcies pressupostàries que hem tengut fins ara en aquesta comunitat – i això passa, també  necessàriament, per ampliar les figures i la recaptació del nostre sistema d’incentius i impulsar una veritable fiscalitat ecològica, tenint en compte la necessitat d’impulsar, per exemple, la transició energètica d’aquestes illes, o tenint en compte la crisi agrícola-alimentària que vivim (algú ho posa en dubte?), o tenint en compte la problemàtica del canvi climàtic, etc. Aspectes tots, fins ara secundaris en unes polítiques enfocades excessivament en el turisme que tot just es comença a qüestionar: vivim del turisme o malvivim del turisme?Perquè és cabdal? Perquè l’impuls d’aquests altres sectors, ara secundaris, però que haurien de ser prioritaris i estratègics per disminuir la nostra vulnerabilitat derivada de la hipertròfia turística que patim, representen les alternatives que cal impulsar per a la tan preuada diversificació econòmica que permeti enfortir els indicadors socials, econòmics i ambientals que ara ens situen a la coa de les comunitat autònomes de l’estat espanyol i que demostren el fracàs del model del monocultiu turístic i activitat cons(des)tructora associada, que ha marcat fins ara el nostre devenir.La fiscalitat ecològica consisteix a gravar per la contaminació, l’esgotament dels recursos naturals i altres efectes externs negatius sobre el medi ambient que produïxen empreses i persones en realitzar les seves activitats.La fiscalitat ecològica és doblement eficaç: permet recaptar fons públics i, a més, a causa de la lògica econòmica dels mercats, contribueix que les empreses/activitats (aquí principalment turístiques, però també energètiques, activitats productives intensives, etc.) redueixin els seus efectes negatius sobre el medi ambient. Les activitats amb impacte ambiental (com, per exemple, l’energia bruta) es fan menys competitives i les seves substitutives no contaminants (l’energia renovable) guanyen posicions. Ara fa poc, aquí, es parlava de la possibilitat nous imposts ambientals sobre emissions contaminants i esteses elèctriques que des del GOB vàrem valorar molt positivament. La fiscalitat verda o ecològica és un instrument imprescindible per integrar les externalitats de l’actual realitat econòmica, i concretament i en el cas dels impostos que es plantejaven, de l’actual model energètic i afavorir la transició cap a un nou model energètic i fer efectiva la lluita contra el canvi climàtic.Aquesta iniciativa és una bona iniciativa. És necessària, imprescindible diria jo, però no suficient. Cal anar més enllà i exigir la implantació real d’una Llei de Bases de Fiscalitat Ecològica com un instrument per integrar les externalitats de l’actual paradigma econòmic, a través de les reformes normatives necessàries, elements de fiscalitat verda, utilitzant les figures fiscals actuals o creant-ne de noves. Una fiscalitat en què predomini la voluntat d’influenciar en la modificació de conductes, i que sigui finalista per que la vocació de cada una de les mesures tributàries aplicades sigui explícita, de manera que la gent la pugui entendre i acceptar i establir així les bases econòmiques per un canvi de tendències aprofitant «el bon temps», però que ens permeti, de manera progressiva anar redireccionant la nostra realitat econòmica i social, i conseqüentment ambiental i territorial.

Origen: Fiscalitat ecològica com a clau del canvi » Opinió » Opinió » dBalears.cat

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s