NdeP: La Generalitat obra la porta a la privatització del Sanejament

La privatització de l'aiguaEl sanejament és un Dret Humà. La Generalitat obre la porta a fer-ne negoci

L’avantprojecte que es cuina trenca la caixa única i el principi de solidaritat a Catalunya per un correcte sanejament

A Juny de 2014 el govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar un decret llei que, sota una falsa aparença d’un nou model de sanejament d’aigües residuals a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, no feia sinó encobrir la privatització d’una part important del cànon de l’aigua, el principal ingrés de l’Agència Catalana de l’Aigua.

La proposta de privatització del cànon de l’aigua va ser aturada en el procés d’aprovació parlamentària gràcies al treball d’Aigua és Vida i el Comitè d’Empresa de l’Agència Catalana de l’Aigua. Inicialment ICV-EUiA i la CUP-AE la portaren al Consell de Garanties Estatutàries, el qual va recriminar l’aprovació de la privatització per decret sense debat parlamentari. Posteriorment, en el debat parlamentari s’aconseguí una majoria que va aturar la privatització del cànon de l’aigua. Aquesta privatització hagués suposat un gran negoci per AGBAR i un greu risc del sanejament de la gran majoria de municipis de fora de l’Àrea Metropolitana. A més a més, comprometia la recuperació econòmica de l’Agència Catalana de l’Aigua, administració clau per a garantir els abastaments d’aigua, la seva qualitat i l’acompliment de la Directiva Marc de l’Aigua.

Dos anys després, els mitjans de comunicació publiquen que als despatxos de l’ACA, i els Departaments d’Economia i de Territori de la Generalitat de Catalunya s’està elaborant un nou pla de sanejament que obre la porta a la privatització i el negoci d’aquest Dret Humà.

Sí bé és cert, que l’ACA ha de deixar de ser al mateix temps gestora i reguladora de gran part del sanejament de Catalunya i que les administracions municipals haurien de fer-se responsables de la depuració de les seves aigües; al nostre entendre aquest avant projecte de sanejament per a Catalunya no facilita un acurat assessorament tècnic, ni un pla econòmic viable i solidari per a tots els municipis. La qualitat tècnica, els resultats de la depuració fixats a la Directiva Marc de l’Aigua per aconseguir el seu bon estat ecològic ha d’aconseguir-se amb un mateix cost per a tota la ciutadania de Catalunya es visqui a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a Terres de Ponent, a Comarques Gironines, Tarragonines o qualsevol petita població catalana inferior a 2.000 habitants.

Aigua és Vida considera que la possibilitat de què els diversos municipis o consorcis comarcals puguin posar taxes per cobrir despeses comportarà el trencament de l’actual principi de solidaritat. A hores d’ara, a Catalunya, tothom paga un mateix cànon de l’aigua per a un correcte sanejament. Així per exemple la ciutadania de l’AMB, amb un cost de sanejament per càpita molt inferior per la seva major densitat, a hores d’ara col·labora econòmicament amb els municipis més petits de Catalunya, on el cost de sanejament per càpita és molt més elevat. Considerem inadmissible trencar amb l’actual caixa única controlada per l’ACA perque suposaria acabar amb el principi de solidaritat arreu de Catalunya.

D’altra banda, considerem que un nou pla de sanejament seria una gran oportunitat per obrir òrgans de gestió de conca a tota Catalunya tal com es va fer amb el Consorci per a la Defensa del Riu Besòs i el Pla Hidrològic de Catalunya del 2010 que contemplava amb la implantació dels Consells de Conca. Una gestió per conca és molt més racional i tindria un sentit geogràfic, social i ambiental. Atès que, la qualitat de les aigües i la seva conseqüent depuració riu avall està plenament relacionada i condicionada amb la qualitat de les abocades i depurades aigües amunt.

Un model de gestió públic de sanejament per conques, seria una gran oportunitat per recuperar els Consells de Conca anul·lats per la llei Omnibús aprovada per CiU només arribar al govern l’any 2011 amb la qual també es va obrir la porta a la privatització d’ATL. Cal recordar que l’article 14 de la Directiva Marc de l’Aigua insta als Estats a fomentar la participació ciutadana en la gestió de l’Aigua. I el sanejament és una part clau de la planificació hidrològica d’un país però també una qüestió de salut pública i ambiental. Per aquesta raó no ha d’esdevenir el negoci de les grans transnacionals de l’aigua ni d’experiments insolidaris promoguts per la Generalitat des de la Catalunya més urbana a la més rural i malauradament més despoblada.

D’altra banda, per facilitar un intercanvi de coneixement i aconseguir uns costos més baixos de gestió es podria implantar, amb el suport de l’ACA, una gestió mancomunada entre conques properes, com podrien ser els casos de la del Francolí i del Gaià; de la Muga, del Fluvià i del Ter; de La Tordera i del Besòs, etc.

Més informació

Quim Pérez 647915639

Elisenda Ballesté 633817066

Míriam Planas 625056699

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s