El potencial del consum en el camí cap a altres mons possibles

codigo-barra

Por

El consum pot abordar-se des seu poder transformador, i entendre com un dels eixos per a la construcció d’una societat postcapitalista. “Cada acte de consum és un gest de dimensió planetària, que pot transformar el consumidor en un còmplice d’accions inhumanes i ecològiques perjudicials”, escriu el filòsof brasiler Euclides André Mance. De la mateixa manera, cada acte de consum pot ser una forma d’activisme que ens porti cap a un món més just, més humà, i que, en lloc de alienar, ens ajude a desenvolupar les nostres capacitats. Es tracta, doncs, de consumir críticament, i també de consumir amb criteri; és a dir, comprar el que necessitem i no el que la publicitat ens diu que desitgem, i superar la idea de propietat com a única forma de possessió. El consum és un acte polític.Les formes alternatives de consum ajuden a visibilitzar el entreteixit de dependències mútues i les estructures de poder que estan per darrere del sistema de producció capitalista, i que, en l’actual fase de la globalització, té com a protagonistes les grans transnacionals, tant en la producció com en la distribució. Es tracta d’esquerdar el fetitxisme de la mercaderia, a visibilitzar que darrere del consum sempre hi ha els productors i que subsisteix el (neo) colonialisme en l’actual divisió internacional del treball, que reserva als països del Sud global el pagament de les externalitats ( aquests impactes socioambientals que les empreses no comptabilitzen en els seus balanços).

Mance postula que en les societats capitalistes es practica massivament el consum alienant: la població busca en les mercaderies qualitats que els són vinculades per les publicitats i modismes. Desitjos, anhels, angoixes, pors i necessitats són modelats semiòticament de tal manera que el consum de certs productes, de certes marques, passa a ser considerat com la millor opció per assolir la felicitat i la realització humana. Davant d’aquest consum alienat i irresponsable, es van consolidant visions alternatives que busquen en els actes de consum més que la maximització egoista de la utilitat de la qual parlen els economistes neoliberals. Mance parla del consum com a mediació del bé viure, quan la satisfacció de les necessitats personals es col·loca per sobre de les aparences i imaginaris produïts per la publicitat i els mitjans de comunicació de masses. Les persones que així consumeixen “no es deixen portar per les publicitats i els seus enganys”, sinó que elaboren “criteris avaluadors” per escollir aquells béns i serveis que, dins de les possibilitats de compra de cada un, realitzin millor les seves potencialitats humanes. Aquest tipus de consum es torna solidari quan l’objectiu és el bon viure col·lectiu: la preservació de la natura, la inclusió dels exclosos del sistema, la promoció d’una societat més justa i solidària.

En termes més generals, el consum responsable pot definir-se com una forma de consumir que pensa en les conseqüències d’aquest acte de consum. Dins del consum responsable s’inclouen conceptes com consum ecològic, consum solidari (on estaria el comerç just) i consum crític, definit per Mance com “una postura permanent de triar, tota vegada que fem alguna despesa” tenint en compte no només qualitat i preu , sinó la història d’aquest producte i el comportament de l’empresa que ens ofereix. Això ens porta a informar-nos sobre els impactes de la cadena de producció. I és aquí que el consum manifesta el seu potencial transformador, en fer-nos conscients de la necessitat de canviar el sistema productiu, i de buscar alternatives que poden ser les llavors d’una altra economia possible. Com quan, dins d’un grup de consum, vam començar a qüestionar-nos si la propietat privada és l’única manera d’apropiació de les coses. És que no hi ha molts productes que ens donaran la mateixa satisfacció si els compartim en lloc d’acumular-? I així és que anem entenent que avançar cap a una economia més humana no suposa perdre qualitat de vida, sinó, potser, tot el contrari.

Consum crític, just, responsable, solidari. Diferents formes de nomenar el comportament d’un consumidor que vol deixar de ser còmplices de la irresponsabilitat autodestructiva promoguda pel sistema capitalista; que ja no creu que “com més, millor” ni que “tant tens, tant vals”. Un ciutadà, en fi, que s’informa sobre el que compra per ser cada dia més coherent amb les seves idees. Perquè, com ens agrada recordar en Carro de Combat, si el consum és un acte polític, la primera batalla és la de la informació.

Advertisements

One thought on “El potencial del consum en el camí cap a altres mons possibles

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s